Ets a:

Miquel de Palol

N'han dit...

Tot i que Palol recorre indistintament al vers i a la prosa, al conte i al diàleg d'arrel clàssica, aquestes formes no són a Grafomàquia gaire més que els vehicles on es desplega l'arsenal d'estructures combinatòries usades per Palol i que són inventariades en apèndix. A primera vista, la proposta pot semblar àrida, o potser pedant, ja que el lector poc avesat als mecanismes de la composició musical o als secrets de l'enigmística pot sospitar que no en traurà aigua clara.

Barcelona, 1953. Poeta i narrador

Però, naturalment, l'estructura tancada del llibre no deixa de captar l'atenció del lector profà en la mesura en què planteja, a través del recurs a les tècniques extraliteràries esmentades, una irònica aproximació al discurs literari que en burxa als intersticis.

Reprenent els termes musicals que expliquen Grafomàquia, es pot dir que Palol hi busca el baix continu de la forma literària i ens el presenta separat dels altres instruments. Sense dubte, corre el risc d'oferir més carcassa que no pas interioritat, però la proposta acaba sent acceptablement estimulant quan el lector s'adona que el llibre conjura, mig polifònicament mig a la manera d'un palimpsest, procediments que retrobem a la sextina medieval, a les ficcions circulars de Borges o Cortázar, a la poesia estructuralista de Juan Eduardo Cirlot, als titelles mitològics d'Espriu o a la destructiva tècnica de la impopularitat de Trabal, sense oblidar una intensa revisió de Vértigo, d'Alfred Hitchcock, al capítol 24.



Podríem distingir entre prosa i poesia en Palol? Sí en un sentit descriptiu, no tant si observem dos aspectes fonamentals del seu món literari. En primer lloc, El sol i la mort planteja formalment la recerca d'una poètica que gosaria anomenar del sintagma. Vull dir que la preocupació de la construcció del vers no se centra tant en la distribució sil·làbica com en la disposició dels sintagmes de les frases. D'aquesta manera, confegeix períodes llargs que sovint acaben col·locant les oracions en el límit del seu sentit com a estructura o, en d'altres ocasions, s'evaporen davant l'infinit del significat, com si s'haguessin abocat a un abisme misteriós i profund.

L'operació és intel·ligent perquè cerca noves vies expressives a partir de la tradició de la poesia, és a dir, d'una harmonia sil·làbica que cal definir. Palol trasllada la definició clàssica de pauta en l'espai sil·làbic al de "temps sil·làbic" i, per aquesta raó, el sintagma cobra un paper fonamental. [...] El resultat és un vers amb tendència a la llargària i l'encavalcament, llargària sintàctica que el poeta ha experimentat en els grans projectes narratius dels darrers anys. D'aquesta manera, podem concloure que el pas per la prosa ha estat fonamental per adquirir una pràctica en la direcció que establíem. La distinció entre prosa i poesia s'esvaneix, doncs, i el concepte de ritme en la prosa i ritme en el vers té un denominador comú: el joc sintagmàtic.

En segon lloc, i des d'un punt de vista temàtic, també trobem diverses implicacions entre l'experiència narrativa d'aquest període i els nous poemaris. En El sol i la mort, la visió del món que s'hi presenta es complementa en molts aspectes amb El jardí dels set crepuscles i l'Igur Neblí. És que en certa mesura un dels mèrits de Palol és el d'haver comprès vitalment, intel·lectual i creativa la postmodernitat. [...]

L'horitzó nihilista del cataclisme nuclear, la barbàrie en la societat tecnològica, la pèrdua del sentit del real en pro de la virtualitat, el món de les sectes..., són alguns dels vectors damunt els quals Palol projecta la seva desbordant imaginació i la seva extraordinària capacitat de "renomenar" per mostrar, en clau de ciència ficció i relat gòtic, una societat futura molt concreta. Torna a posar noms també per ironitzar la tradició o per atorgar poeticitat a allò narrat. El sol i la mort pertany a aquest horitzó nihilista, sense la fastuosa fabulació d'un món inventat de cap a peus, però sí amb el caràcter punyent d'una metàfora incisiva per expressar el caos: poètica de l'ambulància, diria jo. Una poètica on té molta importància la clau religiosa i el bastiment d'una preocupació moral. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Miquel de Palol a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/miquel-de-palol>

 
   

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>