Martí Dot i Parellada

Martí Dot i Parellada nasqué a Sant Feliu de Llobregat el 14 d'abril de 1900, al número 18 del carrer de Masovernou (ara Joan Maragall). El seu pare, Francesc Dot, de Sant Joan Despí, i la seva mare, Teresa Parellada, de Molins de Rei, eren obrers de la fàbrica de Can Bertrand. Tenia un germà, amb la família del qual convisqué sempre.

Els primers anys d'escola els cursà a Sant Feliu de Llobregat i després passà a Sant Joan Despí. Entrà al món laboral molt jove. Era metal·lúrgic de professió, i només les constants i apassionades lectures dels nostres poetes van desvetllar les seves inquietuds literàries.

Fora de les publicacions en les revistes locals, les seves obres restaren inèdites: obres teatrals, quadres escènics, guions radiofònics, i una gran diversitat de poemes premiats en concursos i jocs florals a Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts, Barcelona i Sant Feliu molt especialment, on es feia ressò del batec popular. Part de la seva obra poètica va ser publicada en edició pòstuma per l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat mesos després de la seva mort, quan també es va instituir el Premi que du el seu nom, adreçat a poetes joves.

Martí Dot morí el dia 26 de gener de 1973, a l'entresòl de la casa número 36 del carrer del General Moscardó (ara Pi i Margall).

Dins El centenari de Martí Dot a les escoles 1900-2000 (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2000).

N'han dit...

Vull reivindicar el perfil més humà i popular del poeta perquè sovint s'oblida que era un metal·lúrgic, un treballador que no podia accedir amb facilitat al món de la cultura i més quan, dins d'aquesta esfera, solament les classes més fortes, amb més poder adquisitiu, podien desenvolupar-se, a pesar de les limitacions polítiques. Aquest tema es bandeja amb facilitat per part de la crítica. Dot era un versaire, un aficionat amb una notable sensibilitat per a captar les delicadeses, per cert, escassíssimes, del nostre poble. La seva obra és discreta, modesta però d'un alt valor sentimental i emotiu per a tota la població santfeliuenca.

Els temes que desenvolupa la poesia del nostre autor són: la natura, el paisatge urbà, els oficis i els sentiments. La sensibilitat del poeta s'adreça sovint als canvis del paisatge que l'envolta. La pèrdua sistemàtica del món en què viu. Aquestes ràpides transformacions encara són més dramàtiques en l'àmbit del món laboral de la seva època. És a dir, els oficis.

En la meva opinió, Martí Dot pertany al corrent literari de formació exclusivament autodidacta, de profundes arrels religioses i d'una actitud cívica moderada i catalanista.

El poeta es gronxà en l'abrandat romanticisme de mossèn Cinto i la passió il·limitada del país de Carner. Sempre fou fidel a aquesta tradició i la seva poesia no era una activitat al marge d'aquest perfil. Seguidor del Jocs Florals en tot el seu vessant romàntic, empaità els termes per excel·lència de la poesia floralesca: l'Amor, la Pàtria i la Fe.

Martí Dot, sense saber-ho, col·labora a definir un passat, a dipositar en la nostra història local un referent importantíssim per a comprendre el nostre tarannà, la convivència que hem sabut crear.

Agustí Vilar, "La poesia de Martí Dot", introducció a El centenari de Martí Dot a les escoles 1900-2000 (Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2000).

Dos poemes de l'autor

Per què estimo Sant Feliu

Jo sé una ciutat galana

que riu al mig de la plana

entre la serra i el riu;

senzilla, rica, formosa,

ampla, neta i sanitosa,

que té per nom: Sant Feliu.

És, com totes ses germanes

les viles llobregatanes, Continua llegint...