Ets a:

Martí Domínguez

Qui sóc i per què escric

Martí Domínguez

En realitat, tot —o quasi tot— forma part de la meua activitat literària. El meu interès per la biologia, per la història de l'art, la meua vocació periodística, la meua dedicació novel·lística, tot d'alguna manera s'entrellaça, i de les diferents interconnexions vaig traent un rèdit escrit. No hi ha "material" viscut que d'alguna forma no es "materialitze": l'escriptor té alguna cosa de ferretaire, va fent un collage, ci i llà, de les experiències viscudes.

En aquests moments, estic enllestint la tercera novel·la de la trilogia dedicada a la il·lustració (precedida per les novel·les de Buffon i Goethe), i que narra els darrers anys d'un dels escriptors més significatius del Segle de les Llums. M'interessa especialment l'home, l'home indecís i contradictori, però també l'escriptor bandejat i perseguit, fins i tot una vegada mort. Aquesta implacable persecució que pateixen els lliurepensadors (que tan bé entenem els valencians), en un món caracteritzat per les foscúries i la superstició. És una novel·la que busca aprofundir en l'exili de l'intel·lectual, en la ferotge batalla diària de l'outsider, de l'idealista. Alhora també estic treballant en una pròxima novel·la, de característiques diferents, centrada en la ciutat de València i el meu temps.

En el camp assagístic, m'atrau particularment la natura, i la seua relació amb l'home. Els meus articles al setmanari El Temps (recollits en dos llibres, Peiximinuti i Bestiari), busquen fixar aquestes relacions. És una mena de glossari de la natura, empedrat de percepcions literàries, descobertes científiques, matisacions artístiques. En aquest darrer sentit, m'interessa de manera molt especial la relació que s'estableix entre art i ciència, particularment al període del Renaixement. Aquest terreny l'he conreat amb una sèrie d'articles, i que en un futur pròxim voldria ampliar i publicar en forma de llibre. Però al darrere hi ha, més que una motivació investigadora, una pura pretensió narradora. El que m'apassiona és l'acte, el fenomen d'escriure, i de comunicar una forma d'entendre la vida. Es aquesta pulsió -aquesta compulsió- la que m'incita a escriure i, també, a viure.

N'han dit...

Les novel·les de Martí Domínguez han creat un nou espai en la literatura catalana. Pot ser interessant, en aquest sentit, comparar Les confidències del comte de Buffon amb El camí de Vincennes d'Antoni Marí, que relata la trobada entre Rousseau i Diderot, o amb L'Atles furtiu d'Alfred Bosch, construïda a partir de la figura d'Abraham Cresques, l'autor de L'Atles català. A Les confidències del comte de Buffon, Martí Domínguez desenvolupa les tensions entre diferents personalitats i escoles científiques, però el centre del relat no son les idees sinó els personatges. Fa servir un estil expositiu, presenta les diferents teories literalment, matisant-les amb les opinions del narrador que repassa la seva vida. Com la novel·la històrica de rema científic, articula moltes informacions i notícies d'època, i composa escenes que fan reviure el moment, desviant l'atenció cap a la vida quotidiana. Poques vegades s'ha fet amb més naturalitat i rigor. Els fets històrics, presentats amb tota modèstia, resulten més atractius que els grans discursos i les fantasies de la imaginació. Des d'aquest punt de vista, les novel·les de Martí Domínguez es poden llegir com un manifest literari a contracorrent. El protagonista de Les històries naturals de Joan Perucho és un científic que busca la seguretat en l'ordre racional del món, i que a través del contacte amb el sobrenatural, descobreix la poesia. Buffon, Tischbein i Goethe són personatges vitals, apassionats, que troben en l'observació i l'estudi el camí que els permet situar-se en el món i realitzar-se com a homes. Buffon descobreix la seva humanitat en el treball disciplinat i pacient, és la personalitat més complerta, un heroi d'un tipus nou que basa la seva grandesa en la mesura. Tischbein introdueix un element de desequilibri, la por davant el futur i els dubtes sobre la pròpia capacitat, mentre que Goethe apareix com una creació del pintor atrapat per la seva contingència. La tercera part de la trilogia aprofundirà en aquest desequilibri per abocar-nos de ple als temps moderns? Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Martí Domínguez a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/marti-dominguez>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra