Ets a:

Josep M. Folch i Torres

Josep M. Folch i Torres

Josep M. Folch i Torres

Guadalupe Ortiz de Landàzuri

El cas de Josep Maria Folch i Torres (Barcelona 1880-1950) és digne d'estudi -a més de merèixer-lo pel seu valor literari- per la seva complexitat i per la divergència que hi ha entre la recepció d'una obra literària i el judici crític dels intel·lectuals contemporanis. Com ara veurem, Folch va aconseguir un èxit popular mai més aconseguit per cap escriptor en català -literalment va poder "viure de la ploma"- però, a partir de l'any 1924, va ser pràcticament proscrit dels cercles intel·lectuals i artisticoliteraris. Folch i Torres va ser l'ànima del setmanari infantil En Patufet, des de l'any 1910 i, amb ell, la revista va arribar a una tirada de 65.000 exemplars i aproximadament 325.000 lectors setmanals. L'èxit popular de l'escriptor -sembla que de les novel·les mensuals que apareixien a la "Biblioteca Patufet", se'n feia una tirada d'entre 20.000 i 40.000 exemplars- va consistir bàsicament a descobrir el que ara en diríem un nou sector del mercat (o sigui un públic lector que fins aleshores no havia llegit cap altra cosa) i entusiasmar-lo i, com a conseqüència, esdevenir el primer escriptor català de masses.

Josep M. Folch i Torres: de l'inici a l'escriptor modernista (1880-1910)

Folch i Torres va néixer al si d'una família acomodada que aviat tindria greus problemes econòmics. Des de ben jove Josep M. va haver de treballar i aquest fet -com ha recordat més d'un crític (com ara Sales) comparant-lo amb Dickens- l'ajudarà en la futura carrera literària.

És encara un adolescent quan desperta la seva afició literària: li publiquen algun poema i es presenta a diversos premis amb aportacions primerenques. La primera poesia editada serà "Lo primer bes" (L'Aureneta, 1897); l'any següent publica "Pobre xicot!", edita una revista amb un grup d'amics, Lo Conceller; i li publiquen "La Nisu" a La Renaixença. El mes de gener del 1899, enceta la seva activitat literària amb intensitat: publica amb certa assiduïtat narracions curtes, guanya jocs florals, el nomenen director de L'Atlàntida (publicació de caràcter literari i polític), i col·labora a La Renaixença i a Joventut. Paral·lelament a aquest inici literari, desperta en ell la consciència política, i, de mica en mica, les seves col·laboracions a la premsa del moment tenen un caire nacionalista cada cop més encès. De fet, l'11 de setembre de 1901 el detenen amb motiu de l'acte d'homenatge a l'estàtua de Casanova, i passa tres dies a la presó. Entre el 22 de novembre de 1901 i el 14 de març següent escriu vuit articles per a La Renaixença que el comprometran políticament. Ha arribat el moment en què podrà dedicar-se plenament a l'escriptura, ja que a l'estiu del 1901 entra a treballar a La Veu de Catalunya, mentre que continua les col·laboracions amb altres mitjans i les traduccions al castellà. Als Jocs Florals del 1903 presenta "Antònia" i guanya el primer accèssit. Aquell any guanya la copa Víctor Català. L'any següent guanya tots els premis dels Jocs Florals (la copa i els tres accèssits).

El 1904 serà l'any de la seva afirmació personal, com a escriptor i com a intel·lectual: guanya el primer premi del concurs de L'Avenç amb Lària; comença a escriure al setmanari La Tralla, del qual acabarà essent el director i al qual donarà una més decidida empenta obrera i nacionalista. Lària ha estat considerada la primera novel·la de maduresa de l'autor. Estèticament es troba entre el realisme i el modernisme. L'any 1905 accentua encara més la seva posició nacionalista a través del setmanari amb els consegüents problemes de multes o segrests de premsa. A la tardor d'aquell any publica una sèrie d'articles, un d'ells contra Lerroux, "Tu ets el Judes!", signat amb el nom de Folytor. Ha d'anar diverses vegades a declarar davant el jutge, fins que finalment el govern suspèn alguns diaris (La Tralla, Cu-Cut!, etc.). Al desembre, pendent d'un procés judicial -per motius polítics-, li fan saber que la condemna pot ser molt més greu que el que sospitava. Llavors, el 25 de desembre de 1905 fuig a França, a Perpinyà. L'exili durarà tres anys. Durant aquest període és el corresponsal d'El Poble Català; llegeix autors clàssics i francesos, col·labora amb els diaris i escriu peces literàries que envia als diferents premis que es convoquen a Catalunya. Per l'agost del 1908 torna a Barcelona. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Josep M. Folch i Torres a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-m-folch-i-torres>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       

també t'interessarà...

       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>
>>