Ets a:

Joanot Martorell

Adobe Flash PlayerPer reproduir aquest arxiu, descarrega't l'Adobe Flash Player i habilita Javascript al teu navegador.

Joanot Martorell

Víctor Labrado

La decadència dels Martorell


Joanot Martorell devia nàixer al voltant del 1410, al si d’una família de la petita noblesa que acabava de traslladar-se a València des de Gandia, on l’avi Guillem Martorell havia ocupat càrrecs importants a la cort ducal, per establir-se definitivament a la capital del regne. Fill de Francesc Martorell i de Damiata Abelló, que van tenir cinc fills –Galceran, Jaume, Jofré, el mateix Joanot i Guillem– i tres filles –Isabel, Aldonça i Damiata–, el futur autor del Tirant encara va conèixer, en la primera infantesa, els darrers temps d’esplendor de la família.

Gandia, aprox. 1413 - València, 1468. Escriptor medieval

A partir del Compromís de Casp i el canvi de dinastia, el 1412, els Martorell van entrar en un procés de decadència econòmica que no van saber aturar i que, a la mort del pare, Francesc Martorell, l’any 1435, es va accelerar per acabar al cap de pocs anys en la ruïna i, en el cas de Joanot, en la misèria més absoluta. Per alguna raó desconeguda, Joanot, que no era el primogènit, va ser instituït hereu i va presidir, per tant, com a cap de la família, la desfeta dels Martorell.

El trasllat de residència de Gandia a València, al voltant del 1400, obeeix a un canvi de posició de la família, encara ascendent: si fins aleshores l’avi Guillem havia sigut un personatge important a la cort ducal, ara ho esdevenia a la cort reial com a receptor de tots els drets del regne de València, amb Martí l’Humà. El pare, Francesc, encara va ocupar algun càrrec d’un cert relleu en temps d’Alfons el Magnànim –uixer d’armes a la cort, batle i alcaid al castell de Cullera, i fins i tot jurat i conseller a la ciutat València (1412-1414).

Poc després de la mort del pare, Joanot es va veure embolicat un afer escandalós contra el cavaller Joan de Monpalau, que, havent promès matrimoni a la seva germana Damiata, no havia complit la paraula donada, després de deshonrar-la. Joanot el va desafiar a tota ultrança, encara que el combat, després de complicades gestions, no es va dur a terme mai. L’episodi és interessant perquè en les lletres de batalla trameses per Martorell a Monpalau el veiem expressant-se i comportant-se segons les regles de la cavalleria, encara en gran mesura vigents. D’altra banda, Martorell va viatjar a la cort anglesa (1438-1439) i va convèncer el mateix rei Enric VI que acceptés proporcionar un camp neutral i fer de jutge per a la seva batalla cos a cos amb el cavaller Monpalau. Aquest viatge tindria una importància literària. El coneixement de la cort anglesa i la probable lectura que allí va fer del Guy de Warwick –relat anglonormand sobre les gestes de l’heroi així anomenat– pesarien en la concepció del Tirant. Aquella obra va atraure poderosament l’atenció de Martorell. De primer li va inspirar el Guillem de Varoic, que amb un altre escrit d’atribució menys clara, el Flor de cavalleria, és un dels pocs textos literaris seus conservats, a banda del Tirant.

El viatge a Anglaterra no va contribuir gens a millorar la situació econòmica dels Martorell. Per fer front a les despeses que li va ocasionar, Joanot va haver de contraure nous deutes. A la tornada de Londres, per tal de casar la germana Isabel –amb el poeta Ausiàs March– li va haver de cedir, com a garantia del dot, una gran part de la Vall de Xaló, possessió feudal dels Martorell, que no tornaria mai a les seves mans. L’any 1444 hauria de vendre Murta i Benibrafim, el castell i la Vall de Xaló a Gonçalbo d’Íxer, comanador de Montalbà, per l’orde de Santiago, i a la seva muller, Agnès de Portugal, els quals aprofitant-se de la situació tan precària dels Martorell van acabar apropiant-se de tot el seu patrimoni. Joanot finalment hi reaccionaria amb violència, desafiant el comanador. Hi intervindria el mateix Alfons el Magnànim ordenant empresonar el seu germà, Galceran Martorell. Al Tirant, el ridícul paper que fan dos cavallers de ficció, els germans Kirieleison i Tomàs de Muntalbà, és una clara al·lusió a aquell episodi lamentable, que es va arrossegar fins al 1450. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Joanot Martorell a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/joanot-martorell>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra