La primera notícia literària de Joan Francesc Mira la tenim el 1974 amb l'aparició gairebé simultània de dos llibres: l'assaig Un estudi d'antropologia social al País Valencià i la novel·la El bou de foc. De bon començament, podem veure com l'obra de Mira es va descabdellant per una doble via: la reflexió i la ficció. Dues branques -l'assaig i la narrativa a les quals pocs anys després s'hi va afegir una tercera: la de la traducció- que han continuat fins avui amb un nivell de compromís i d'excel·lència que honora la nostra cultura i que ens ennobleix a tots plegats.

Conten les cròniques que l'any 1973 el mecanoscrit d'El bou de foc, signat per un autor aleshores totalment desconegut, va sorprendre gratament el jurat del premi Josep Pla que el va declarar finalista darrere d'un guanyador de luxe: Llorenç Villalonga amb Andrea Victrix. Més d'un crític ha valorat aquesta novel·la de Joan Francesc Mira -El bou de foc- i Assaig d'aproximació a Falles Folles Fetes Foc, d'Amadeu Fabregat, publicada també el 1974, com els títols fundacionals d'un ressorgiment de la novel·lística al País Valencià.

No entraré ara a analitzar-ho però, sigui com sigui, la fase inicial d'aquest ressorgiment novel·lístic valencià es podria considerar closa set anys després, l'any 1981, amb un altre llibre de Joan Francesc Mira: El desig dels dies. Val a dir que a aquesta llista s'ha d'incloure també el segon llibre de Mira: Els cucs de seda, un recull de contes que va guanyar el Premi Andròmina de 1974.

Els trets principals d'aquests primers textos de Mira -i d'una part de la narrativa generada al País Valencià durant aquells anys- són el realisme, la recuperació de la memòria (els ambients de la postguerra, el món rural, les tradicions, els costums...) i un fort component autobiogràfic que sovint transcendeix l'anècdota personal per esdevenir crònica generacional. El gruix intel·lectual de Mira, home compromès des del primer dia amb el país i la seva cultura, ja apareix, doncs, amb gran potència darrere de cada pàgina d'aquells llibres inicials.

Dos anys després d'El desig dels dies, el 1983, veuria la llum Viatge al final del fred, una magnífica confirmació de les línies que ja havia començat a consolidar en els llibres anteriors, però amb un notori pas endavant pel que fa a càrrega simbòlica, ambició argumental, riquesa estructural i tècnica narrativa.

El setembre de 1989 surt al carrer Els treballs perduts, novel·la amb la qual Joan Francesc Mira obre la seva trilogia situada en la ciutat de València i que, no només a parer de qui els parla sinó de molts altres crítics, és una de les novel·les més importants que s'han escrit en català de la Guerra Civil ençà.

El projecte literari d'aquesta trilogia d'evidents reminiscències joycianes (un referent, aquest de Joyce, que ja es detectava en els primers llibres de Mira) gravita sobre diversos eixos: la referència a un mite universal, la forta presència d'un substrat filosòfic, l'ambientació en zones concretes de la ciutat de València i un protagonista principal revestit amb atributs d'heroi clàssic. Ens trobem, per tant, davant del que podríem definir com una "construcció amb constricció". És a dir, un projecte en el qual l'autor se sotmet a unes normes que ell mateix s'imposa no pas com un engavanyament o com un mer joc pel joc, sinó com un estímul a la creativitat i com un recurs expressiu que potencia el seu discurs narratiu. La prova la tenim en el fet que tant Els treballs perduts com Purgatori, la segona part de la trilogia, s'enriqueixen en el diàleg amb els seus referents clàssics, sí, però funcionen perfectament com a novel·les autònomes.

Els treballs perduts s'inspira en el mite dels dotze treballs d'Hèrcules, l'acció està ambientada en les dotze parròquies de la València de dintre muralles i el substrat filosòfic que hi ha de rerefons en tot el text és el paganisme hel·lènic. Per la seva banda Purgatori s'inspira en la Divina Comèdia de Dant, la zona de la ciutat on se'n desenvolupa l'acció és el primer cercle fora muralles -és a dir, l'urbs burgesa- i la referència filosòfica és el cristianisme. En el cas de la tercera novel·la el mateix autor ja ha avançat que girarà al voltant del mite de Faust, que estarà ambientada en els barris perifèrics de València i que el referent filosòfic serà el de la Il·lustració, la ciència i la modernitat.

Copyright text © 2005 Joan Josep Isern