Ets a:

Jaume Vidal Alcover

Itinerari biobibliogràfic

Margalida Pons

Jaume Vidal Alcover (1923-1991) va passar la infantesa i l'adolescència entre Manacor, on havia nascut, Palma -s'hi va traslladar als deu anys per fer el batxillerat- i el Mal Pas, al Port d'Alcúdia, on, acabats de complir els tretze anys, va comprendre que l'estiu de 1936 no seria com cap altre. La imminència de la guerra va obligar la família a abandonar la casa d'estiu, el Salern de les seves ficcions novel·lesques, i a tornar a Manacor [...].

La primera joventut de Jaume Vidal habita les sales semiclandestines, endomassades i confortables de la vida cultural en una ciutat petita. El seu amic Martí Mayol [...] el porta a les vetllades dels germans Massot, on, el 1945 i el 1946, Vidal llegeix alguns dels seus primers poemes. Hi coneix els poetes rancis i n'hi troba algun de més jove, com Miquel Dolç. Com a resultat d'aquestes primeres lectures, Francesc de B. Moll li demana un llibre de versos per publicar-lo a la col·lecció Les Illes d'Or, però el projecte no arriba a realitzar-se. El volum es titula El ball del pensament i recull poemes escrits des del 1942 fins al 1948 (segons el manuscrit del llibre) o fins al 1950 (segons paraules de l'autor). Paral·lelament, Vidal havia publicat alguns poemes en castellà al setmanari de Manacor. Tot plegat, com reconeix ell mateix, mostres d'un estil "dominat per lectures escolars dels autors del "Siglo de Oro", de fabulistes i romàntics castellans, per l'admiració del gran nicaragüenc Rubén Darío i pel gust dels autors mallorquins (Costa i Llobera, Joan Alcover, Marià Aguiló, Tomás Aguiló, Pere d'Alcàntara Penya, Miquel dels Sants Oliver, Pere Orlandis...)". Vidal havia començat a llegir aquests autors en els seus anys d'estudiant de llengua i literatura franceses al batxillerat [...]. L'oferta de publicació per part de Moll no era, doncs, gens estranya. Però Moll, [tal com diu Vidal,] per distracció o per lucidesa, "va tenir el bon gust de perdre'l [El ball del pensament] i de no trobar-lo" fins que Vidal li portà el seu segon recull, L'hora verda, que va sortir a la llum mig any després d'enllestit "davant les lluminoses aigües del Port de Pollença".

Abans de l'aparició de L'hora verda, i paral·lelament al seu contacte tangencial amb els cercles literaris insulars, Vidal havia passat alguns hiverns a Madrid, on es traslladà el curs 1941-42 per començar la carrera de Dret. En aquella ciutat es va relacionar, cap a finals de la dècada dels quaranta, amb un grup de joves de la Congregació Mariana, que tenien un local al carrer de Zorrilla i hi organitzaven una mena de tertúlies que havien batejat amb el nom delicadíssim de "Mañanitas del rey David". Pels mateixos anys, si fa no fa, que les reunions dels Lluïsos de Madrid, al carrer de Savellà de Palma, el pare Batllori fundava l'Acadèmia d'Història de Mallorca, secció de la mateixa Congregació Mariana, on els noms d'Edgar Allan Poe i de Rosselló-Pòrcel començaren a fer-se familiars als nous escriptors. Una tercera ciutat, Barcelona, on el jove poeta es va traslladar el 1943 per continuar els estudis -viu a casa d'un oncle agnòstic i bibliòfil que l'aficiona a les llibreries de vell- li va permetre de llegir els autors i les obres divulgats i comentats en el grup d'Estudi: Rimbaud, Rilke, Valéry. Alguns d'aquests autors xocaven frontalment amb la formació modernista de Jaume Vidal. Segons ell, a Estudi, "un ritme segur, uns versos massa ben escandits, eren bandejats irremissiblement".

S'entenia: els poetes simbolistes i postsimbolistes francesos (especialment Rimbaud i Laforgue) propugnaven la substitució del ritme artificial de l'estrofa pel ritme natural de la intuïció o del pensament i usaven el vers lliure per trencar la rigidesa mètrica. El mestratge de Carles Riba hi era majoritàriament acceptat, encara que Jaume Vidal s'agradava de definir-lo com una tirania, dient que "si els versos de Carles Riba grinyolaven i si la seva prosa era més abstrusa que la de Gracián, havies d'aprendre a fer versos grinyoladissos i d'escriure conceptualment" [...]. Però Jaume Vidal havia trobat en Barcelona molt més que uns nous models literaris. La seva arribada a la capital va tenir tota la força de l'alliberament d'un món que l'oprimia [...]. Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Jaume Vidal Alcover a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/jaume-vidal-alcover>

 
   
       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra