Ets a:

Claudi Bornat

portada

Claudi Bornat, un mercader del llibre

Manuel Llanas (Universitat de Vic)

Claudi o Claudes Bornat (tal com figura indistintament en els documents), llibreter, editor i impressor per aquest ordre, era també de procedència francesa. Així ho declara al capdavant del testament, on es pot advertir també que s'identifica en exclusiva amb el primer dels seus oficis: "Jo, Claudi Bornat, llibreter ciutadà de Barcelona, fill de mestre Claudi Bornat, quòndam fundidor de coure, natural de la vila de Pont-de-Ruan, regne de França, i de la dona Blanca, d'aquell muller?". Coneixedor, doncs, de l'art de la impremta per via familiar, establert al carrer de la Calceteria de Barcelona almenys des de 1548, Bornat esdevé de seguida un negociant del món del llibre d'intensa activitat. Així, manté vincles mercantils amb una pila d'altres professionals del ram (llibreters i editors catalans, valencians, mallorquins, aragonesos, lionesos, sards i venecians) i el trobem ben relacionat amb els cercles del poder civil i eclesiàstic de la ciutat i amb el medi universitari. Impulsor i cofundador, de més a més, de la Confraria de Sant Jeroni dels Llibreters, Bornat n'és un dels membres més actius: forma part de comissions, intervé com a mestre examinador, exerceix el càrrec de clavari i, en fi, participa i es fa sentir en les assemblees. Paradoxalment, és aquesta mateixa confraria on té aquest paper tan protagonista l'organisme que, per haver-ne infringit les ordinacions, el sanciona o l'amonesta tres vegades: el 1557, per haver "comès diversos fraus", "per fer companyia ab persones per dites ordinacions prohibides" i, encara (i probablement sobretot), "per haver comprat paper contra la forma [que] en dites ordinacions [és] contenguda"; el 1561, pel fet de tenir dues llibreries obertes (la confraria n'admetia només una per llibreter); finalment, el 1570, el gremi faculta Pau Cortey perquè actuï civilment contra Claudi Bornat per uns privilegis sobre uns llibres. Qüestions gremials al marge, trobem Bornat treballant sovint en companyia. En tant que impressor, el 1572 forma societat amb la viuda de Pere Montpezat, Eulàlia, i amb Samsó Arbús, i col·labora durant molts anys amb Hubert Gotard; com a llibreter, el 1575 s'associa amb Joan Farnós (un altre llibreter), Jaume Cendrat i amb la mateixa viuda Montpezat. Josep M. Madurell (l'estudiós gràcies al qual coneixem Bornat més a fons) n'ha destacat també, en darrer lloc, la vessant intel·lectual: el Bornat prologuista, llatinista, traductor i poeta.

Aquesta imatge d'un home emprenedor, dinàmic i sens dubte audaç en certes operacions comercials té un contrapunt aflictiu en els deutes, que l'assetgen i amarguen tota la vida. Per aquesta causa és empresonat en dues ocasions, el 1569 i el 1578, i per aquesta causa, sobretot, Bornat i la seva muller, Anna, es veuen obligats a subscriure un colpidor document notarial el març de 1580, quan al nostre home, que havia perdut la vista, li quedava just un any de vida. Esfereeix constatar que, després d'una llarga i no gens mediocre trajectòria professional, a Bornat l'empaitaven no pas menys que catorze creditors, al conjunt dels quals devia l'astronòmica suma de nou-centes vint-i-cinc lliures. L'extens document del cas, on es consignen aquestes i moltes altres informacions, és el que avui en diríem un vitalici: el matrimoni fa donació dels seus béns a Pere Biscarra, llibreter deixeble de Bornat, a canvi que aquest els mantingui, se'n cuidi mentre visquin i saldi els deutes que han acumulat. La transcripció del preàmbul i de la primera clàusula del conveni és ja prou eloqüent:

"Primerament, dits cònjuges Bornats, atenent i considerant que del dit mestre Pere Biscarra han rebuts molts serveis, per lo que alguns anys ha estat en sa casa i governada aquella bé i llealment, i dit mestre Bornat per avui és cego i dita sa muller vella, i no poden mirar per lo profit de sa botiga i dels llibres [que] tenen, per tant per los dits respectes i causes, per donació pura, perfeta, simple i irrevocable que es diu entre vius, donen i per causa de donació concedeixen al dit mestre Pere Biscarra i als seus i a qui ell voldrà tots i sengles béns seus, així mobles com immobles, los quals ells vui [avui] de present tenen, los quals en lo inventari consecutivament faedor seran continuats. Continua llegint...

Paraules clau d'aquest autor

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Claudi Bornat a lletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/claudi-bornat>

 
   

també t'interessarà...

       
>>
Poesia dibuixada
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra