Ets a:

Carles Riba

Carles Riba

Jordi Malé (consultor de la UOC)


Barcelona, 1893-1959. Poeta, narrador, crític literari, traductor i acadèmic





«Més d'una vegada», havia afirmat Goethe a Eckermann, «no se m'ha volgut veure com sóc, i s'ha apartat els ulls de tot allò que podria mostrar-me en la meva veritable llum.» I, en una altra ocasió, sentenciava: «Les meves obres mai no podran esdevenir populars.»

No és gens improbable que Carles Riba hagués sentit com a pròpies aquestes paraules -ell que, certament, no era Goethe, però que, no menys certament, no hauria fet res per evitar d'assemblar-s'hi. Considerat, ja des de la seva joventut, com un autor obscur, hermètic, cerebral i intel·lectualista -adjectius d'inequívoc deix despectiu-, aquest prejudici ha determinat la recepció de gairebé tota la seva obra i ha fet que sovint, com deia Goethe, no se l'arribés a veure «en la seva veritable llum», a més de condemnar-lo a una ineluctable manca de popularitat. Més d'un cop Riba va plànyer-se'n. Una de les conseqüències d'això, a l'hora de jutjar la seva activitat literària, ha estat la tendència a considerar-la com un bloc homogeni en què totes les obres són encasellables -i liquidables- sota unes mateixes etiquetes. I, tanmateix, Riba és un dels autors catalans que ha seguit una evolució més rica i canviant al llarg de tota la seva vida.

Primera etapa: fins al 1922

Nascut el 1893, va formar-se, com tota la seva generació, llegint el Glosari d'Eugeni d'Ors. L'adjectiu noucentista li és, doncs, perfectament aplicable. Sempre que, però, en distingim dos aspectes.

D'una banda, Riba passà per un període plenament noucentista, en el sentit d'una intensa influència orsiana, durant la segona dècada de segle. L'ascendent de Xènius es palesà, per exemple, en els seus articles de crítica (Escolis i altres articles, 1921, i en els primers d'Els marges, 1927), en què Riba maldava per construir-se un pensament literari propi manllevant conceptes i termes a diferents teòrics i crítics romàntics, simbolistes, etc., però, sobretot, a l'ideari del Pantarca. Dissortadament, no va saber sostreure's a la influència del manierisme i l'èmfasi retòric característics de l'estil orsià, la qual cosa va restar, a aquests primers articles, part de la seva eficàcia crítica.

En canvi, en les seves incursions en el món de la prosa narrativa, per exemple a Les aventures d'en Perot Marrasquí (obra per a infants escrita els anys deu i publicada el 1924), va aconseguir un llenguatge més eficaç, que, sense deixar de ser literari, arribava a assolir un to planer i quotidià. No així als relats de L'ingenu amor (igualment escrits els anys deu i publicats el 1924), contes no específicament per a infants, sobre temes com l'amor, el sacrifici, etc., en els quals el propòsit volgudament literari el tornava a decantar un xic cap a l'artificiositat noucentista. En tot cas, va ser en les traduccions d'obres en prosa realitzades aquells anys (de contes d'E.A. Poe i dels germans Grimm, d'algunes Vides paral·leles de Plutarc i d'Els deu mil de Xenofont, de L'inspector de Gògol, etc.) on més s'insinuen les possibilitats del que havia de ser posteriorment la prosa ribiana (per exemple, la dels contes Sis Joans, del 1928).

També la poesia ribiana dels anys deu, la del Primer llibre d'Estances (1919), pot ser qualificada de noucentista en un cert sentit orsià, ja que la seva rigorosa construcció formal i la constant presència de fonts cultes (Homer, poetes medievals catalans i italians, simbolistes francesos, etc.) revelen en aquesta obra la voluntat de realitzar-hi un exercici de cultura. Però ens erraríem considerant-la només això: en aquests primers poemes es posa de manifest, sobretot, una voluntat introspectiva, d'anàlisi de la vida moral profunda, que singularitzava Riba en relació amb el predominant realisme dels poetes catalans llavors coetanis (amb l'excepció de J.M. López-Picó). Continua llegint...

Si vols citar aquesta pàgina...

Actualitat literària sobre Carles Riba a LletrA, la literatura catalana a internet (Universitat Oberta de Catalunya)

<http://lletra.uoc.edu/ca/autor/carles-riba>

 
   

multimèdia sobre l'autor

més

       
       
argus, els millors continguts literaris a internet
>>
Viquilletra
Mestresclass
>>