Palma de Mallorca, 1913 - El Brull (Osona), 1938. Poeta, assagista i traductor

Cursà els estudis primaris en un col·legi religiós i els secundaris a l'Institut Balear, on conegué Gabriel Alomar, que influí en la seva vocació literària i l'animà a col·laborar a la premsa local. Foren aquests uns anys d'aprenentatge literari marcats per l'assimilació de la tradició poètica. Publicà nou poemes a la revista Luz y vida dels pares teatins entre 1927 i 1929, on s'exercita en el conreu del costumisme humorístic, de la poesia sagrada i de la línia d'idealització de l'escola mallorquina, i d'altres en castellà a El Día, un periòdic mallorquí de prestigi on presentà una sèrie de poemes influïts pel temari del curs de literatura al que assistia: el romancer, Calderón, Darío... Del 1930 és la seva darrera poesia en castellà i l'Antología de poetas mallorquines (Madrid), seleccionada, prologada i parcialment traduïda per ell.

A l'octubre parteix cap a Barcelona per començar els seus estudis de Filosofia i Lletres que al curs vinent abandonarà pels de romàniques. Ingressà a la residència d'estudiants, on conegué Salvador Espriu i es féu càrrec de les edicions de la institució. El 1931 viatja a Madrid amb motiu d'un Congrés extraordinari de la Unió Federal d'Estudiants Hispànics. L'any següent tradueix Història del soldat de C.F. Ramuz i el Prometeu mal encadenat de Gide. Durant aquests primers anys ha publicat vint-i-sis poesies, simples provatures que com a tals exclourà dels seus llibres posteriors, i seixanta articles escrits a El Día i en menor mesura a Mirador.

El 1933 apareix el seu primer llibre, Nou poemes, en una edició limitada de cent exemplars, on anirà bandejant els trets definidors de la seva prehistòria poètica -l'atenció al costumisme i les vacil·lacions lingüístiques- i perfilarà l'adscripció, que concretarà més tard, als nuclis renovadors de les més modernes escoles líriques, concretament la poesia pura, tot servint-se d'una sintaxi basada en la frase breu i tallant, d'un ritme prosaic i d'una imatgeria original i efectiva en una línia avantguardista. Aquest primer recull fou rebut amb reserves per una part de la crítica que el titllà de circumstancial i anèmic. Major acceptació i ressò tingué Quadern de sonets, publicat un any més tard, on es palesa un signe de possibilitat de canvi amb la incorporació del conceptisme de l'estètica gongorina i del preciosisme fruit de la imitació dels models barrocs -d'on també n'incorpora motius i imatges- que a voltes pren el caire del decadentisme de fi de segle. Amb un discurs més elevat i un concepte molt lliure del sonet, els poemes es converteixen en joiells fruit de la contenció a què els sotmet la forma.

Acabada la carrera, es traslladà a Madrid per preparar la tesi doctoral sobre l'estil de Gracián, que alternarà amb l'ensenyament i la redacció d'un assaig de la poesia de Quevedo i un estudi sobre Guillén.

Esclata la guerra civil mentre està preparant oposicions per a adjunt de càtedra d'institut, de manera que torna a Barcelona, on és cridat a files, tot i que aviat es llicencià per raons de salut. A finals de desembre és traslladat al sanatori del Brull, al Montseny, on morí el 5 de gener de 1938 a causa d'una tuberculosi pulmonar.

A la seva mort deixà inacabada la traducció de Les Verrines de Ciceró i un volum de poemes, lmitació del foc, que fou publicat pòstumament el 1938, amb pròlegs d'Antoni Maria Sbert, Gabriel Alomar i Carles Riba, a qui havia conegut a la universitat. Dedicada a Salvador Espriu, inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Carner, Riba, Paul Valéry o Rilke...- com ja havia anat prefigurant en els poemaris anteriors, però que ara es presenta per primera vegada com a obra articulada més enllà dels assajos tècnics i les provatures formals dels primers reculls.

L'Obra poètica fou publicada a Mallorca el 1949 (i reeditada el 1975) amb un estudi de Miquel Dolç i un pròleg de Salvador Espriu, el poeta que més tard, convertint-lo en motiu literari, l'erigí a la categoria de mite.

Copyright text © 2000 Edicions 62