Tortosa, 1959. Poeta i assagista. Després de certes publicacions marginals, encetà la seva obra poètica amb la publicació de Córrer la taronja (1989) i Que no passa (1990, premi Ausiàs March 1989). El 1993 guanyà el premi Carles Riba amb Vedat (1994). Córrer la taronja 1979-2001 (2002) és un volum d’obra reunida, amb moltes incorporacions noves, dels primers reculls de l’autor. La vestidura i el dol (1998, premi Miquel de Palol) té el seu punt de partida en dos poemes recollits a Córrer la taronja 1979-2001. Posteriorment ha publicat A l’encesa (2007, premi Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater).

Roig reivindica l’ús de variants dialectals, es nodreix simultàniament de la dislocació típica de l’estètica barroca, l’hermetisme de la poesia moderna a partir del simbolisme i l’accent en la pintura contemporània sobre la formalització. Com a assagista, ha treballat en dues direccions: l’assaig polèmic, amb L’estiu de les paparres, o La societat secreta dels poetes (1992), i El gos del poeta (1994), i l’assaig creatiu, amb Creació del poema (1998) i I pelava la taronja amb les dents: Ars amandi (2005).

També és autor de dues antologies poètiques: L’escriptor de poesia. Poètica i antologia del XX (1991, en col·laboració amb Jordi Balcells) i L’artista de la paraula. Poesia catalana del segle XX (1993, amb Xavier Lloveras). Amb Cecília de Florejats guanyà el premi de narrativa Cristòfol Despuig (2006).