Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí
argus
ISNN 2013 - 5351

1 m. [LC] Persona de la vigilància de la qual res no escapa.

2 m. [LC] Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.

Diccionari de la llengua catalana (IEC)

lletrA

l'argus de maig és

Maria Dasca

núm. 79

Maig 2017

Afegeix a:FacebookTwitter  |  RSS RSS
et recomana veure
L’eclisse (1962), de Michelangelo Antonioni
YouTube
Un dels finals més enigmàtics i a la vegada més eloqüents de la història del cinema és el de L’eclisse (1962) d’Antonioni. Una pel·lícula que revela allò que no diu i que desprèn una modernitat que em fascina. Perquè situa les relacions afectives en un espai, el del mercat, volàtil, on els personatges necessiten tocar, moure’s, localitzar-se en alguna mena de contingència. Parla de sentiments empresonats en un marc contradictori, entre la perifèria de Roma i el rovell de l’ou de la borsa. I ho fa amb imatges, en blanc i negre, d’una gran bellesa, plenes de silencis, miralls, parets, portes, columnes i marcs, a través dels quals es traça el fràgil (i potent) equilibri del personatge de Monica Vitti.
 mira'n el tràiler
et proposa llegir
Blog del Quadern Gris
Josep Pla
Xarxa de Mots
Amb motiu dels 90 anys del Quadern Gris la Xarxa de Mots posà en marxa una iniciativa molt interessant des del punt de vista de la circulació dels textos: la creació del blog QG. A través d’aquest blog els subscriptors rebíem, els dies en què existia una entrada al dietari, una còpia de l’entrada. D’aquesta manera, al llarg dels anys 2007 i 2008, vaig poder rellegir tot el Quadern Gris. Aquesta forma de (re)lectura, com si ens situéssim 90 anys abans, féu possible reinterpretar-lo en un context que, si bé no era el mateix, s’hi podia aproximar, salvant distàncies, pel calendari. El seu format em va fer pensar en la manera com entenem els textos, els reescrivim i evolucionem, tant individualment com col·lectivament. Temes que casen perfectament amb la naturalesa viva i àvida de l’obra de Josep Pla.
 accedeix a aquest blog
et suggereix escoltar
Discurs de Quim Monzó a la Fira de Frankfurt (2007)
YouTube
Una de les virtuts de la literatura de Quim Monzó és la seva capacitat d’enrunar, amb una mirada desacomplexada i intel·ligent, tota mena de tòpics. El discurs a la Fira de Frankfurt (2007) és una de les millors mostres de l’estil que caracteritza la seva obra: irònic, antitranscendent i de tocar de peus a terra. En aquest cas, el seu verb s’aplica a un dels temes que més polseguera han aixecat en la palestra literària: què és allò que s’entén per literatura catalana. Una pregunta que l’escriptor resol amb una resposta del tot inesperada: creant literatura.
 escolta aquest discurs
un web
 Visat
dos diccionaris
 El Diccionari català-valencià-balear i el Trésor de la Langue Française
un projecte 2.0
 Mapa literari català
  el més nou a
  Faràs dos trucs i t'obriré la porta, de Feliu Formosa
El nostre regal de Sant Jordi va ser aquesta nova poesia dibuixada, amb la veu de Sílvia Bel i les il·lustracions de Marta Bellvehí.
  LletrA, a Espai Internet
El dia de Sant Jordi, aquest programa de TV3 va presentar el nou redisseny responsiu de LletrA i la creació de nous espais, com Tast de textos.
  Busquem els millors booktrailers!
Aquest any ens hem aliat amb les Biblioteques de Catalunya per trobar els millors grups de realitzadors de booktrailers. El nivell dels nostres estudiants és altíssim, només cal que mireu els vídeos presentats els anys anteriors!
números anteriors   |   què és argus?   |   crèdits
Llicència de Creative CommonsReconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada
subscriu-me | modificar les dades de la subscripció | donar-me de baixa