Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí
argusISNN 2013 - 5351
1 m. [LC] Persona de la vigilància de la qual res no escapa.
2 m. [LC] Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.
Diccionari de la llengua catalana (IEC)
lletrA
l'argus de febrer és
Lluïsa Julià
núm. 49
15 febrer 2014
Afegeix a: Facebook Twitter altres  |  RSS RSS
et proposa escoltar
Sunt Lacrimae Rerum
Joan Vinyoli
Internet Archive
El poema “Sunt Lacrimae Rerum” (de Tot és ara i res, 1970), en la veu d’Anna Maluquer i música de Marc Egea, ofereix amb amplitud la descripció del microcosmos del poeta Vinyoli, el seu paisatge, alguns dels seus temes principals. Ara que se celebra el centenari del seu naixement és bo llegir-lo, parla de l’experiència humana, també en la línia de Rilke, a qui va traduir esplèndidament.
 Escolta aquest poema
et suggereix llegir
De què parlem quan parlem d’Estudis Catalans?
UOC
La reflexió sobre la cultura catalana és fonamental per saber què som i on volem anar. En aquest sentit, la proposta del Màster d'Estudis Catalans de la UOC aposta per un enfocament interdisciplinari de les diferents manifestacions artístiques, de la literatura al teatre i la dansa, de la música a la història recent, les arts visuals o la llengua, la poesia o la cultura popular en un mosaic obert sobre la construcció de la identitat. Sempre movible i canviant, la interacció permet conèixer-nos, explicar-nos, és a dir: narrar-nos. Val la pena llegir el tauler de Pinterest en què trobareu algunes de les icones emblemàtiques d’aquest recorregut.
 Accedeix a aquest contingut
et recomana el vídeo
Un berenar a Ginebra
Ventura Pons
Vimeo
La pel·lícula de Ventura Pons posa en primer pla un dels moments àlgids de la literatura catalana del XX: la situació d’exili de Mercè Rodoreda, la visió del país, de l’escriptura. Parteix dels records d’una visita que el 1973 li va fer el crític Josep M. Castellet a Ginebra. A destacar la confluència d’elements: escriptura, crítica, filmografia i interpretació. Vagi com a record i homenatge a l’amic Josep M. Castellet. D’altra banda, Vicky Peña fa una interpretació magnífica de l’escriptora, entre enigmàtica i escàpola quan no l’interessa respondre; també són de destacar Joan Carreras i Cristina Plazas en els papers de Castellet i la seva muller Isabel Mirete.
 Mira aquest vídeo
el web
 Joan Fontcuberta
el blog
 Femení i Singulars, de Victòria Palma
la revista
 Lectora. Revista de dones i textualitat
què és argus?    |    números anteriors    |    crèdits
Llicència de Creative Commons
Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada
subscriu-me | modificar les dades de la subscripció | donar-me de baixa