Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí
argus
ISNN 2013 - 5351

1 m. [LC] Persona de la vigilància de la qual res no escapa.

2 m. [LC] Servei dedicat a fer arribar als escriptors, als artistes, als directors artístics, totes les notícies i les crítiques de la premsa referents a llurs activitats i a llurs obres.

Diccionari de la llengua catalana (IEC)

lletrA

l'argus de maig és

Llúcia Ramis

núm. 31

15 maig 2012

Afegeix a: Facebook Twitter  |  RSS RSS
et suggereix llegir
365D365E
Un dels gèneres periodístics més interessants i difícils és l'entrevista directa. L'ambició del projecte augmenta quan, així com varen proposar-s'ho Oriol Rodríguez i Carles Rodríguez, la seva publicació havia de ser diària. Se n'han sortit. Durant un any, han parlat amb escriptors, actors, músics, polítics, cantants afòniques, científics, autors de llibres per triomfar, dibuixants de còmic, esportistes, presentadors de GolTV. El resultat esdevé una referència més per als qui cerquen un nom propi a Internet, com els d'Enric González, Àlex Brendemühl, The New Raemon, Maika Makovski, Toni Soler o Juani de Lucía. Però també és un bon lloc per esbrinar què volia ser de gran el lama Thubten Wangchen, quina relació hi ha entre Pep Guardiola i la crisi, segons Antonio Baños, o quina és la situació entre Israel i Palestina, segons Ricardo Mir de Francia. I així, fins a 365, inclosa la mare del pare de la criatura. Al final, hi ha una relació dels llocs que han estat més recurrents, les entrevistes esborrades, quin ha estat el més jove i el més gran, i d'on prové la majoria de lectors. Un gust.
 Visita aquest bloc
et proposa escoltar
La classe d'anglès de Salvador Dalí
Salvador Dalí
L'obra mestra de Salvador Dalí va ser el seu propi personatge. En una lliçó avançada de tècnica dalingüística, intenta ensenyar-li a l'actor irlandès Edward Mulhare quina és la pronunciació correcta de la paraula butterfly segons el "dalinian method". En el moment de la gravació, Mulhare portava tres anys interpretant a Broadway el professor Higgins que, a My Fair Lady, ensenya una venedora de roses a parlar com una senyoreta. L'entrevista, hilarant, delirant i dalinant, es va publicar originalment a l'ECHO Magazine, el 1960. Enveja de la creativitat sense cotilles.
 Escolta aquest àudio
  el més nou a
  12è Premi Lletra 2012: convocatòria oberta! Estem buscant el millor projecte digital de l'any. Ens ajudeu a trobar-lo?
et recomana el vídeo
Lo popular
Astrud & Col·lectiu Brossa
YouTube
Dirigida per Jimmy Gimferrer, Lo popular és la segona part de la trilogia francesa encetada per La música de las supercuerdas i, com se'ns indica al final, està dedicada a Léo Ferré. Això és fa palès en la manera com està gravat el pla de Manolo, idèntic al d'una actuació televisada d'On s'aimerà el 1975. L'intèrpret d'Astrud parpalleja exageradament, igual que, en aquell document, fa el compositor de la chanson, potser l'últim poeta maleït.

El vídeo, delicat, desconcertant, irònic, estèticament impecable, és ple de referents i en destaca el del cineasta Alain Robbe-Grillet, un dels pares del noveau roman. Referents que inclouen també l'autocita: la noia, el sofà, la veu distorsionada de Genís, resum i xifra, les màscares que interrompen la trama, la seriositat de "no em facis riure", i la broma d'incorporar el director en tercera persona, invisible però omnipresent, perquè és qui mana. En definitiva, un estimulant joc metaliterari, metacinematogràfic i musical "porque lo viejo es lo nuevo. Y lo culto, popular".
  Mira aquest vídeo
El web
 Sigueleyendo
El paisatge
 Mallorca 1920
L'article
 Fassbinder
què és argus?    |    números anteriors    |    crèdits
Llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada
subscriu-me | modificar les dades de la subscripció | donar-me de baixa