|
Si no pots visualitzar correctament aquesta publicació, clica aquí |
|
|
|
|
|
|
|
| | | | | | et recomana el vídeo | Robar | | David Castillo Poetàrium / Fundació Ramon Llull | | | | M'agrada la poesia del David Castillo. Em sento còmode quan llegeixo les constants referències a la rebel·lia, als grans mites del rock'n'roll, al passat llibertari de Barcelona, que apareixen als seus poemes. Però per sobre de tot m'agrada que aquest escriptor i agitador cultural hagi fet de la seva obra poètica un recull de l'imaginari popular dels barris humils de la ciutat: el Carmel, Poble Nou, Vallcarca, la Barceloneta, etc.
La sobrietat i l'austeritat en les formes, alhora que una sinceritat rotunda en els missatges, són característiques de la seva poesia. Aquestes propietats, conduïdes per la mirada sovint aspra i un pèl nostàlgica de l'autor, fan que la seva lectura m'emocioni... | | Mira aquest vídeo |
| | |
| | | | | |
| |
| | | | et suggereix llegir | La trista mort del Noi Ostra | | Tim Burton Angle Editorial | | | | Aquest és un llibre singular en tots els sentits. Està format per 23 històries en vers, acompanyades de bellíssimes il·lustracions del mateix autor, totes elles protagonitzades per infants horribles i encantadors, cruels i tendres, incompresos i solidaris, que busquen l'acceptació dels adults. Criatures entranyables i estranyes com el Noi Ostra, en Llàntiaman, en Bastó i la Cerilla, en Robotet, el noi amb claus als ulls, la noia de molts ulls, el Tòxic Noi, el Nen Brie, l’Hereu Mòmia, la Noia Rampoina, la Reina Coixinet d’Agulles, en Socarrim, etc.
El formen uns versos que acompanyats d'unes il·lustracions gòtiques i fantasmagòriques van construint un món màgic i original en la tradició "macabra-infantil" que inaugurà Edward Gorey. Aquesta extravagància, combinada amb un agut humor negre, fa que els personatges i situacions tinguin un tractament molt simpàtic que els apropa al lector. Burton ens vol dir que també forma part de nosaltres tot allò macabre i estrany, i que, lluny potser de les nostres convencions, ens hi reconeixem.
Una lectura que pot fer relliscar alguna llàgrima, però que al mateix temps és capaç de no fer-nos perdre el somriure. I tot arrodonit amb una traducció d'ofici i magnífica de Miquel Desclot. | | Llegeix aquest llibre |
| | |
| | | | | | | | | | | |
| |
|
| | |
|
|
|
|
|